Pere Portabella
Nascut a Figueres l’any 1927, la carrera de Pere Portabella en el camp cinematogràfic comença amb la producció de tres de les pel·lícules que han estat més rellevants en l’aparició del cinema modern a Espanya: “Los Golfos” de Carlos Saura (1959), “El Cochecito” de Marco Ferreri (1960) y “Viridiana” de Luis Buñuel (1961). La seva primera pel·lícula com a realitzador, “No compteu amb els dits” data del 1967.
La seva trajectòria segueix amb el qüestionament dels llenguatges artístics dels anys seixanta. Paral·lelament, es va implicar amb el compromís polític democràtic de la cultura dels anys setanta. Va perseverar en els seus plantejaments durant períodes complicats per al tipus de cinema oposat a objectius purament comercials durant els anys vuitanta. I ha ressorgit en els darrers anys, durant els quals Portabella ha estat objecte de recuperació museogràfica i historiogràfica, sense abandonar la pràctica activa com a realitzador i productor.
Portabella doncs, fa 60 anys que es dedica al cinema, 52 d’ells com a realitzador. Després d’una aturada en el món del cinema per a dedicar-se a la política parlamentària als anys vuitanta, podem afirmar que Portabella és un dels cineastes més veterans en actiu a nivell mundial.
El seu penúltim film “Die Stille vor Bach” (El silenci abans de Bach), va ser estrenat al Festival Internacional de Cine de Venècia i va guanyar el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Gijón.
El 2016 presenta al Festival Internacional de Cine de Rotterdam, dins el marc d’una retrospectiva dedicada al cineasta, el seu últim llarg fins ara, “Informe General II. El nou rapte d’Europa”.
Pere Portabella
“Mai he separat la meva feina com a cineasta de la meva reflexió i experiència política. Mai he separat la meva activitat política del cinema que faig.”
“El llenguatge és per pensar, i a partir d’aquí, estructurar i construir nous codis que permetin una projecció teva de compromís amb els altres, adequada al context històric que ens toca viure.”
“L’art és tot allò que podem arribar a sentir o intuir d’una forma abstracta, utilitzant paradoxes, metàfores i al·legories per avançar i obrir àrees de coneixement tant en l’art com en la ciència i la política.”
Entre les distincions institucionals que ha rebut, s’hi compten la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999), el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya (2009), el Premi Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2012), la Medalla de Oro de las Cortes Españolas (2015), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2019) o la Palma d’Or del Festival de Cannes (1961) per la pel.lícula de Buñuel “Viridiana” i el Giraldillo de Honor del Festival de Sevilla (2019) en reconeixement a la seva trajectòria.
Ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009) i per la Universitat de Girona (2020).